La Malva-rosa es troba a la Vega de València, al costat de la mar, envoltada pel Cabanyal, Benimaclet i Alboraia. En els seus orígens s'estenien a la seua al voltant hortes i barraques de pescadors. Fins a l'any 1848, amb l'arribada de Félix Robillard (jardiner major del Botànic), no comença la rehabilitació de la zona. En 1860, Robillard obri un estabelcimiento d'arboricultura, i més tard, una fàbrica d'essències. La flora de la zona ho va fer possible: de fet, una varietat de malves dóna nom al barri. Aquesta planta, a més de servir de drenatge del terreny, absorviendo la humitat, s'utilitzava per a extraure la seua essència i crear perfums. Robillard, sense voler-ho, va ajudar a donar-li nom a aquesta platja de València, en destinar tres quilòmetres de terreny al cultiu d'aquesta planta. Al mateix temps es construeix la Via Pedrera del Puig, utilitzada per a portar al port blocs de pedra per a l'escullera. Era un terreny creuat per séquies, des de la de la Cadena, fins a la de Vera, unides per dues branques que anaven per l'actual Avinguda de la Malva-rosa. Destacar «El Barriet», els xalets de la platja, la fàbrica de carbó Ballesteros o la Paperera. Aquesta «terra de ningú», entre la mar i l'horta, va acollir personatges il·lustres com Blasco Ibañez, i cases d'estiu de personatges il·lustres i burgesos. El temps va convertir al barri en un lloc per a la gent humil i treballadora, que van lluitar per a #obrir pas dins de la ciutat de València. Però sempre amb un avantatge: viure de cara a la mar.
LA NOSTRA FALLA EN LA HISTÒRIA DEL BARRI
(anotacions del llibre «Història de la Malva-rosa (nascuda de l'aigua)» d'Antonio Sanchis Pallares)
Cap. XXXI – Les falles: Abans de la guerra ja es va plantar una falla en els terrenys de Warrenetti-Bitulithic -fàbrica de paviment per a asfaltat-. Aqueixa falla es va construir en el corral de la barraca del tio Pepe, mes allà de la Via, prop de la font de Sant Vicent. Rafael Limonge, el pintoret, quan era xicotet va ajudar a fer-la i plantar-la. Representava una bola del món, però ja no hi ha mes detalls sobre el particular. La primera falla de la postguerra es va plantar al costat del berenador del Genesis. S'havia pintat a casa de Don Manuel Novella, el marit de la iaia Consuelo Garcín. Encara que el primer argument que queda constància és el de 1944, i fa referència a l'estraperlo. Els artistes són els mateixos fallers, i diuen que: «hi ha qui #s´ha posat molt gros, des que tracta en escala en el sucre i en l´arros». Immediatament, Daniel Muñoz Martin, president de festejos, demana permís per a organitzar revetles els dies 5 i 6 de juliol de 1944 en el local a l'aire lliure immediat al jardin d'arquitectura, situat en Camí Malva-rosa 14. El president Puchol no s'oblida d'enviar a Junta Central Fallera la foto de la fallera major per a la falla del 45: Merceditas Ferrer Forés, que visitava els asils de Sant Joan de Déu i del Carmen, i entrega bunyols als xiquets. A la falla de Via Puig li sorgeix competència, sana. Per l'encreuament de l'avinguda amb el Camí Vera es forma una altra comissió, abrigallada per la paperera i treballadors de Robillard. Per a la presentacion de la fallera major, Casa Insa els presta gratis el vestit de llauradora. Això no obsta perquè vulguen donar-li a la comissió majors vols que la falla de la Via. Per a això, a més de la missa en l'Ermita de Vera, «es batejarà al xiquet que haja nascut mes pròxim a Sant Jose. Si hi ha molts, es tria al més pobre». S'organitza tambien el 19 de març de 1947, a les 2h., un «menjar en el bar Ximo per als pobres de solemnitat del barri». Els canals de comunicació amb la Junta Central Fallera no eren molt fluids, perquè aquesta «no pot acudir a la Malva-rosa en vista de la impossibilitat de desplaçament a tan allunyats llocs». Si volen segellar els llibres, el secretari tendra que #desplaçar al centre de la ciutat. Els de Puchol demanen permís en 1948 per a celebrar una rifa de 10.000 pessetes en articulos assortiments. De la JCF responen que això és massa per a una falla de tan poca categoria. La temàtica del 49 és un agut problema del barri, la falta de llum elèctrica. Tot depén de la seua majestat, el Cresol, que és la imatge que corona la falla. Era el primer any que actuava com homologada. Perquè per a poder #constituir la comision necessitava un aval de la Falange. Ho ofereixen Jose Belda (amb el carnet núm. 17.257 de la FET) i Miguel Belenguer (16.360 MV).
La riuada del 49 Tot aquest maremagnum va tindre el seu repercusion en les falles. Pepe Puchol exposa a JCF que el seu Genesis es va inundar per complet, desapareixent la documentació de la falla, la qual cosa impedeix plantar-la en 1950.
SANCHIS PALLARES, Antonio. Història de la Malva-rosa (nascuda de l'aigua). VALÈNCIA. Regidoria de cultura festes i fires, 1994
(anotacions del llibre «Història de la Malva-rosa (nascuda de l'aigua)» d'Antonio Sanchis Pallares)
Cap. XXXI – Les falles: Abans de la guerra ja es va plantar una falla en els terrenys de Warrenetti-Bitulithic -fàbrica de paviment per a asfaltat-. Aqueixa falla es va construir en el corral de la barraca del tio Pepe, mes allà de la Via, prop de la font de Sant Vicent. Rafael Limonge, el pintoret, quan era xicotet va ajudar a fer-la i plantar-la. Representava una bola del món, però ja no hi ha mes detalls sobre el particular. La primera falla de la postguerra es va plantar al costat del berenador del Genesis. S'havia pintat a casa de Don Manuel Novella, el marit de la iaia Consuelo Garcín. Encara que el primer argument que queda constància és el de 1944, i fa referència a l'estraperlo. Els artistes són els mateixos fallers, i diuen que: «hi ha qui #s´ha posat molt gros, des que tracta en escala en el sucre i en l´arros». Immediatament, Daniel Muñoz Martin, president de festejos, demana permís per a organitzar revetles els dies 5 i 6 de juliol de 1944 en el local a l'aire lliure immediat al jardin d'arquitectura, situat en Camí Malva-rosa 14. El president Puchol no s'oblida d'enviar a Junta Central Fallera la foto de la fallera major per a la falla del 45: Merceditas Ferrer Forés, que visitava els asils de Sant Joan de Déu i del Carmen, i entrega bunyols als xiquets. A la falla de Via Puig li sorgeix competència, sana. Per l'encreuament de l'avinguda amb el Camí Vera es forma una altra comissió, abrigallada per la paperera i treballadors de Robillard. Per a la presentacion de la fallera major, Casa Insa els presta gratis el vestit de llauradora. Això no obsta perquè vulguen donar-li a la comissió majors vols que la falla de la Via. Per a això, a més de la missa en l'Ermita de Vera, «es batejarà al xiquet que haja nascut mes pròxim a Sant Jose. Si hi ha molts, es tria al més pobre». S'organitza tambien el 19 de març de 1947, a les 2h., un «menjar en el bar Ximo per als pobres de solemnitat del barri». Els canals de comunicació amb la Junta Central Fallera no eren molt fluids, perquè aquesta «no pot acudir a la Malva-rosa en vista de la impossibilitat de desplaçament a tan allunyats llocs». Si volen segellar els llibres, el secretari tendra que #desplaçar al centre de la ciutat. Els de Puchol demanen permís en 1948 per a celebrar una rifa de 10.000 pessetes en articulos assortiments. De la JCF responen que això és massa per a una falla de tan poca categoria. La temàtica del 49 és un agut problema del barri, la falta de llum elèctrica. Tot depén de la seua majestat, el Cresol, que és la imatge que corona la falla. Era el primer any que actuava com homologada. Perquè per a poder #constituir la comision necessitava un aval de la Falange. Ho ofereixen Jose Belda (amb el carnet núm. 17.257 de la FET) i Miguel Belenguer (16.360 MV).
La riuada del 49 Tot aquest maremagnum va tindre el seu repercusion en les falles. Pepe Puchol exposa a JCF que el seu Genesis es va inundar per complet, desapareixent la documentació de la falla, la qual cosa impedeix plantar-la en 1950.
SANCHIS PALLARES, Antonio. Història de la Malva-rosa (nascuda de l'aigua). VALÈNCIA. Regidoria de cultura festes i fires, 1994
FLOR MALVA-ROSA
Planta herbàcia de la família dels geranis, de fulles trilobulades , amb olor de rosa i flors també rosades. Utilitzada en jardineria i per a fabricar essències. Original de la Xina, la planta també és abundant en la costa mediterránia. On millor es desenvolupa és en les zones arenoses, com les platges, ja que la seua terra conté molts minerals. Requereix de molt de sol, i es troben 19 varietats diferents en neustro pais. Les seues flors són àmplies i s'obrin completament en evrano. Són úniques i dobles, amb grans pètals color blanc i rosa, a vegades fins i tot roig. Floreixen d'abril a octubre, i solen morir després de la floració. El seu nom científic és Phyneas Rosa.
Planta herbàcia de la família dels geranis, de fulles trilobulades , amb olor de rosa i flors també rosades. Utilitzada en jardineria i per a fabricar essències. Original de la Xina, la planta també és abundant en la costa mediterránia. On millor es desenvolupa és en les zones arenoses, com les platges, ja que la seua terra conté molts minerals. Requereix de molt de sol, i es troben 19 varietats diferents en neustro pais. Les seues flors són àmplies i s'obrin completament en evrano. Són úniques i dobles, amb grans pètals color blanc i rosa, a vegades fins i tot roig. Floreixen d'abril a octubre, i solen morir després de la floració. El seu nom científic és Phyneas Rosa.
